Sinòpsi

Històries creuades com una trena

Virgínia Woolf i Margaret Duras són algunes de les emblemàtiques escriptores feministes que han influenciat a l’autora del llibre en el que està basada aquesta pel·lícula. Eixa referència literària, d’enorme qualitat, diu molt del que estem parlant. I no només per la idoneïtat del contingut que, sens dubte, és el motiu més ressenyable i important de l’obra, sinó també pel nivell narratiu que trobarem en aquesta bella i significativa història.

L’índia Smita, la italiana Giulia i la canadenca Sarah són les protagonistes d’aquest meravellós film. Tres dones de continents, pensaments, i cultures molt diferents que, al capdavall, convergiran en les seues lluites diàries contra els estereotips i les injustícies, a la recerca dels drets i la consciència femenines.

Podem estar segurs que l’esperit de la ficció es troba sencer al film, perquè la guionista i directora de l’adaptació cinematogràfica és Laetitia Colombani, la pròpia escriptora del llibre. Certament això li confereix una visió més encertada que l’adaptació d’una obra literària al cinema per part d’un creador diferent. Com és evident, li aporta molta més qualitat i versemblança a la translació. Ningú com la pròpia autora per esbrinar exactament què ajustar i què no, per saber explicar i mostrar allò que més l’interessa contar visualment a La trena.

Fent honor al títol, comprovarem que, en efecte, com a la novel·la, la pel·lícula també està perfectament entrellaçada. Atticus Finch

Trailer

Sinòpsi

Emocionats històries amb imatges de la fotògrafa

L’any 2005 Cristina Garcia Rodero entra a formar part de la prestigiosa Agència Magnum, convertint-se en la primera persona de nacionalitat espanyola en aconseguir-ho. Aquesta agència va ser fundada a París l’any 1947 per Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, Maria Eisner, George Rodger, David “Chim” Seymour, Rita Vandivier i William Vandivier a partir d’una idea de Capa.

Magnum és una de les primeres cooperatives fotogràfiques on els seus membres són alhora propietaris i treballadors conservant sempre tots els drets d’autoria del seu propi treball.

Garcia Rodero ha realitzat nombroses exposicions arreu del món destacant les que (a banda de les que ha fet a Espanya) ha realitzat a Mèxic, Portugal, Anglaterra, Alemanya, França, Finlàndia, Itàlia, Suïssa, Veneçuela i Estats Units, alhora que ha col·laborat gràficament en revistes com El País Semanal, El Mundo, La Vanguàrdia, Libération, Le Monde, Le Figaro Magazine, Frankfurter Allgemeine Magazin, Il Corriere dellla Sera, Geo, Marie Claire, Vogue, Life Magazine, Photo, Los Angeles Times,…

Les fotografies de García Rodero destaquen sobretot per la seua poderosa composició, documentant rituals religiosos i folklore sempre allunyant-se dels estereotips i utilitzant majoritàriament el blanc i negre que resalta millor les textures i dóna (indiscutiblement en la fotografia química) un major realisme a les imatges preses pel seu objectiu.

A Puertollano, la seua ciutat natal es troba el Museo Cristina García Rodero que ha esdevingut en ser el primer centre museístic de l’Estat espanyol dedicat a una fotògrafa.

L’any 2010 al Museu Valencià d’Etnologia (la Beneficiència) vam poder gaudir de la seua obra (120 fotografies de gran format) en l’exposició María Lionza, la diosa de los ojos de agua, que reflectiq 10 anys d’indagació i treball al folklore i als rituals veneçolans, i més recentment (2022) el MuVIM, també a València va acollir l’exposició Tres mujeres Magnum sobre les fotògrafes Eve Arnold, Inge Morath i Cristina García Rodero.

Ara podem gaudir en pantalla gran al nostre CineClub del treball magnífic d’aquesta fotògrafa. No vos el perdeu. Le Nosferat

Trailer